Història del Cos de Bombers d'Andorra

Correu electrònic Imprimeix PDF
bombers 5El Servei d'Extinció i Salvament de les Valls d'Andorra és un servei relativament jove si tenim en compte els països veïns. Les raons poden ser dues: d'una banda, la poca població d'habitants que tenien les valls fins a la segona meitat del segle XX i, de l'altra, la falta de necessitat de tenir un grup de persones dedicades a aquest afer.

Els primers documents que es tenen on es fa al·lusió a la lluita contra els incendis daten de 1901, en els quals ja es parla d'una junta contra incendis dels quarts de les valls. Aleshores, els mateixos veïns i les famílies feien acords entre ells per ajudar-se i fins i tot reunien un fons econòmic conjunt com a assegurança contra desastres d'aquesta mena.

El 23 d'agost de 1943 el Consell General acorda comprar una bomba contra incendis a proposta del Sr. Joan Vehils, enginyer, de FHASA.

El 21 de juliol de 1944 s'accepta comprar una bomba contra incendis marca Guinard per 14.000 pessetes.

El 27 de gener de 1945 el Consell General contracta el Sr. Molné fill (mecànic) i el paleta jove de la casa Glorieta per manipular la bomba esmentada.

El dia 4 de desembre de 1959 es produeix un incendi devastador que va durar prop de dos dies i que va ocasionar greus danys materials i econòmics a una asserradora de Sant Julià de Lòria. Aquest fet va provocar el neguit dels ciutadans andorrans, per la qual cosa al pressupost del Consell General de l'any 1960 ja es van preveure els honoraris de qui seria el primer cap del Servei d'Incendis i Salvament.

El dia 21 d'abril de 1961 el Consell General de les Valls d'Andorra nomena el Sr. Manel Mas com a primer cap del Servei d'Incendis i Salvament per reclutar personal i comprar el material necessari per formar el cos.

bombers 12Primerament, es va contractar el Sr. Rafel Marfany i el Sr. Josep Vila, que van ser els primers bombers de les valls d'Andorra.

A finals de l'any 1961 el Cos de Bombers ja estava format per un cap i sis bombers, i disposaven d'un camió Berliet i una ambulància Volkswagen a la primera caserna del Principat, ubicada al c/ Canals d'Andorra la Vella.

La dècada dels 60 va ser molt important pel que fa al desenvolupament dels serveis socials gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del país. Durant aquests anys es formen el servei de sanitat (Clínica de Meritxell), el servei de bombers, Seguretat Social, etc.

L'any 1964 el Cos de Bombers es trasllada a la caserna de bombers del carrer Sant Salvador núm. 5 d'Andorra la Vella.

L'any 1970 el Sr. Rafel Marfany Mateu és nomenat primer director i cap del Servei d'Incendis i Salvament, que va desenvolupar aquesta tasca fins a l'any 1982, quan li va prendre relleu el Sr. Josep Armengol Giralt.

El mes d'abril de 1979 i a causa de tots els problemes de comunicació que hi havia amb el Pas de la Casa, s'inaugura la caserna del Pas de la Casa, amb dos efectius i dos vehicles.

L'any 1981 s'hi va incorporar personal nou: 14 bombers que es van afegir als 14 que ja hi havia fins a la data, la qual cosa feia que a l'inici de l'any 1982 hi hagués 28 efectius amb 8 vehicles al Cos d' Incendis i Salvament d'Andorra.

El Cos de Bombers de les valls no ha estat un cos únicament i exclusivament dedicat a tasques de bomber sinó que ja des dels inicis s'ha dedicat al salvament i el transport de ferits. Així, durant una bona part de la segona meitat del segle XX i per una falta d'infraestructures i de personal qualificat, els bombers han dut a terme el transport dels ferits, no només a les valls, sinó també cap a hospitals dels països veïns.

És a partir de l'any 1993 i amb l'arribada del Sr. Màxim del Valle que el Cos pateix la reestructuració més important fins aquell moment. Es creen diferents àrees per tal de professionalitzar més encara als membres del Cos. Així doncs, comencen a funcionar l'Àrea de Formació, l'Àrea de Prevenció, l'Àrea de Laboratori i Manteniment, l'Àrea del GRIM, Grup de Rescat Immersió a la Muntanya, i l'Àrea de Control Central.

L'any 1995 s'inaugura la caserna de La Massana començant així un procés de descentralització del parc d'Andorra la Vella.

A l'estiu del 1999 comença a funcionar la caserna de Canillo que cobrirà la part nord est del país i ajudarà al sector del Pas de la Casa.

Al començament del 2002 neix l'associació de Bombers d'Andorra i al setembre del mateix any s'inaugura el nou parc de bombers del Pas de la Casa que es construeix en el mateix edifici on va ubicat el nou CAP del Pas.

A principis de l'any 2006, assumeix la Direcció del Departament el senyor Francesc Areny Caselles fins a mitjans de l'any 2007, moment on passa a assumir la direcció del Departament de Protecció Civil i són nomenats com a Director i Director adjunt els senyors Jordi Boixader i Sergi Fluchà respectivament.

El 23 de gener del 2007 s'inaugura el nou parc central de bombers d'Andorra situat a Santa Coloma, dotant així al país d'un parc modern, funcional amb terreny de maniobres, torre per simulacres i equipaments que fins l'actualitat no disposaven els bombers per realitzar els entrenaments i les maniobres tant necessaris pel correcte desenvolupament de la seva tasca.

L'estiu del 2008, prenent jurament com a Director i Director adjunt del DEPEIS, els Oficials del Cos, Joan Carles Recasens Cabiscol i Jordi Farré Canelles. A partir d'aquest moment s'inicia una reestructuració i modernització de Cos molt important amb la creació de noves Àrees i seccions potenciant el perfil professional dels efectius del cos.

En l'actualitat i fruit del projecte de la reestructuració el DEPEIS, queda organitzat de la següent manera:

> Organització del DEPEIS en l'actualitat

 

 

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Enquesta

Trobes útil Alpify en la recerca y rescat de persones?